DARRERA LA FINESTRA
Les
curtes hores de sol
d’una
tarda de novembre,
i el
vell campanar de l’esglèsia
que es
deixava entreveure
darrera
la finestra,
em
portaven el record
del
adeu i el condol.
Molts
anys han passat,
sembla
ahir…sembla avui….
el cor
batega, no s’ha parat,
el meu,
esclar, sento i sommio
et veig
alegre poc gossat,
donant-me
la má ….passejant
tot
dient-me…..t’estimo.
Tinc els ulls ben oberts
quasi
es fosc…
els
xiprés miren el cel
tampoc
hi veuen
la
lluna no hi es…
tant sols quéden els records
els del
Tanco
els finestrons…
obro el
llum,
vull
veure el teu retrat
l’acarono,
el beso,
l’apreto
al meu pit…
i ploro…i penso i reso,
i se’m
escapa …ah, ón t’has quedat!......Mª Isabel.
