Hola! sigueu benvinguts

Sense fer soroll vares posar-te a la meva vida,
com una brisa, d'aire fresc
i, jo captivada del teu somriure,
vaig deixar-me enlairar de la nit al dia.

Em miraves i jo feia la distreta,
tu, percebies el meu amor
mentre que amb dolcesa les paraules,
dels teus llavis, et sortien poc a poc.

Timidesa?, Oh, No, no.
Amor tendre, amor cert
verdader i encisador,
senzillament, entre tu i jo.

Una rosa per sant Jordi em portares,
amb mans tremoloses la vaig agafar,
no faltava l'espiga ams ses arestes
símbol joiós del nostre pa!.

Han passat els anys i avui encara,
sento la brisa d'aquell aire fresc
tu, no hi ets, però allà en mig de les estrelles,
em dius...propmte neixerà l'alba.

I, és que he de seguir,
no em queda cap més opció
el cor em batega,
entre tu  jo.

Maria Isabel Civit.

Poema !!!

Hola! sigueu 
A SANT MATIES APOSTOL
           PATRÓ DE MONTBLANC


Poeta, amb ple sentit de la paraula
voldría ser jo ¡oh, Sant Maties!
i així, ja el meu cor poguer complaure
component per a Vos, mil poesies...

...Cadències d'un rimar tant senzillíssim,
que aquestes, fins al Cel lleument puguessin,
i així, els Serafins us les cantessin
amb chor armoniós davant l'Altissim.

I tot, perquè d'un temps llunyà us feren
a Vos, Maties Sant Patró insigne
d'aquest poble preuat, i així obtingueren
uns fills, per veniders, l'honor més digne.

I avui, encara avui estem gaudin-ne
per vostra intercessió, del Cel, mil gràcies,
si un jorn al nostre entorn tenim desgràcies;
si en montblanquina llar estan sofrint-ne.

Per vostre intercessió...i de la Verge
Patrona de Montblanc, ¡la de la Serra!,
tinguent-vos per patros la Vila sempre,
caminarà de ferm, aci en la terra.

I allà...tots els seus fills, quan Déu ens cridi...
¡oh, Sant Maties! Vós, intercediu-ne
per nostra salvació ¡ai! acudiu-ne...
¡oh, feu que el vostre cor no ens oblidi!

Mes...¡no! n'estic segur, mai oblidança
segur que els montblanquins volen gaudir-ne...

...Gaudir-ne del goig meu a l'enaltir-vos,
malgrat ni ésser jo tan sols poeta...
per tnt, Maties Sant ¡per Déu, digneu-vos
a rebre'm com a gran, tan humil lletra!

I confiant-ho així, jo, mentres vides
en el nostre Montblanc hi haigi, us prego:
Vetlleu amb zel i amor ¡ai! us entrego
tal missatge per a tots ¡oh!, Sant Maties!


Mª Isabel Civit.

Sant Josep !!!

Hola! sigueu benvinguts

Avui, dia de Sant Josep, voldría posar en relleu la figura d'un pare bó, ell ho va ser en tots els aspectes. Vull recordar el somriure del meu germà en pau descansi, persona bona què gairebè no va tenir temps de dedicar la seva bonhomía al seu fillet, doncs quant va trespassar ver al Pare, el nen sols tenia 14 messos, més ai, jo mai l'he oblidat.

T'estimo, estimat Josep.

Mª Isabel.

La Mare de Déu del Carme !!!

Hola! sigueu benvinguts

16 de juliol de 2018

Avui fa set anys que ja no podem celebrar el teu Sant juntes, era en el mateix mes, el dia 3 que em vares dir adéu i jo mai t'he oblidat, mare meva. Tal dia com avui, ara fa set anys, era a Calafell, un bonic poble de muntanya i platja i jo vaig voler participar de la missa, prossesó mentres el meu cor plorava.

El fet de que jo en tants pocs dies del teu adéu per sempre i trobar-me a Calafell, no va ser cosa meva. No, jo no volia allunyar-me de Montblanc on el teu cos reposava en pau, però certes circumstàncies varen voler-ho així.

Tú durant molts anys, presenciaves des de Tarragona, concretament al barri del Serrallo, la prosessó que en tanta devoció participaven els homes de la mar i emocionada quan arribaves a casa em deies...t'agradaría tant veure com la Verge dins la barca s'endinsa mar endins?, però jo no vaig poguer-hi anar mai, per aixó, quant en tants pocs dies de la teva partença jo em trobava a Calafell i presenciava el que tú, mare meva ho veies cada any, les llàgrimes se m'escolaven cara avall. Aixó va ser com un petit miracle. Sé, que de del cel volies dir-me moltes coses.

Avui, d'això en fa set anys, avui es com si fos ahir. Un petó mare, i perdone'm si en algún moment de la vida no et vaig saber comprendre.

Mª Isabel.

Any nou !!!

Hola! sigueu benvinguts

Avui, primer dia de l'any, ens proposem moltes coses amb il.lusió i esperançes, però no sempre les cumplirem i d'això també n'estem segurs pels qui ja tenim uns quants anys.

De totes maneres, és bonic mantenir aquest sentiment interior perquè a la vegada ens dóna quelcom de pau espiritual i això sempre es bó.

Visquem doncs, l'avui i el dia a dia contents per fer feliços els demés, d'aquesta manera, nosaltres sentirem el goig de no haver sigut indiferents en els afers del nostra tarannà.

I per tot això i molt més...Feliç Any Nou.

Mª Isabel Civit.

Darrera la finestra

Hola! sigueu benvinguts

DARRERA LA FINESTRA

Les curtes hores de sol

d’una tarda de novembre,

i el vell campanar de l’esglèsia

que es deixava entreveure

darrera la finestra,

em portaven el record

del adeu i el condol.

Molts anys han passat,

sembla ahir…sembla avui….

el cor batega, no s’ha parat,

el meu, esclar, sento i sommio

et veig alegre poc gossat,

donant-me la má ….passejant

tot dient-me…..t’estimo.

Tinc els ulls ben oberts

quasi es fosc…

els xiprés miren el cel

tampoc hi veuen

la lluna no hi es…

tant sols quéden els records

els del amor novell.

Tanco els finestrons…

obro el llum,

vull veure el teu retrat

l’acarono, el beso,

l’apreto al meu pit…

i ploro…i penso i reso,

i se’m escapa …ah, ón t’has quedat!......Mª Isabel.

Estic contenta!!!

Hola! sigueu benvinguts

Per fí !!!

Després de passar-me dies i dies intentant desemvolupar el context del meu blog, avui per fí ho he lograt i per això estic contenta.

A vegades la constància i la paciència, fan possible moltes coses. Clar que encara no tinc clares moltes coses perquè no em dedico el suficient a practicar, però penso què de mica en mica ho lograré.

Maria Isabel Civit.

x

Poema

Hola! sigueu benvinguts

A LA PLAÇA

A la plaça hi ballen sardanes,

…..pare que hi puc anar?

allí hi recordo a la mare

dansari sense parar.

Un nus se’m fa a la gola,

dels meus ulls brollen les llàgrimes

i del cor les paraules

….d’un t’estimo, ¡dolça mare!

Embadalit miro la gran anella,

que bonica es, quina germanor!

així és la nostra sardana,

com un clam!...com el meu plor.

I és que tú, mare estimada….

ja no danses, ni puntejen els teus peus,

no te el mateix color la nostra plaça

….faltes tú enlairan-te, tot volant els teus cabells

MARIA ISABEL CIVIT

De nou aqui...

Hola! sigueu benvinguts

Per passar l'estona

Si, per passar l'estona i a la vegada fer-me ballar el cap. Per això poso aquesta imatge amb cara tapada pel barret i vestida de negre perquè negre estic jo mirant de solventar les dificultats que tinc a l'hora de fer-me en un blog propi on pugui manejar-lo sense tantes complicacions.

Vejam, jo tinc un blog que es diu Aridesa i Refugi, a més d'alguns de començats i que no sé com manejar-los.en fí, tota una odisea perquè em diu que s'està publicant com El meu refugi, però en realitat es en Creant somnis.

Maria Isabel Civit,

Bon diumenge !!!

Hola! sigueu benvinguts

De moment no ha arribat el temporal de plujes, vent i neu, per tant tinguem un molt bon diumenge.

Maria Isabel Civit.

x

Aigües tristes

Aigües tristes

Muts quedàvem davant el mar

no enteniem res,

erem infants aturdits,

desorientats, amb la mirada perduda

i nostres llàgrimes vesàven cara avall mirant aquella pols.

Ens varen dir que eren cendres,

les del pare, les de la mare.

Agafats de la ma i la por del no entendre

el perqué llançar al mar, al pare i la mare

i el perqué d’aquella pols,

i tantes altres coses

que ni jo ni el meu germá

enteniem aleshores

ni tant sols avui, ni va ser en el  demá.

El sol mig amagat també tenia por,

el silenci envoltaba tot l’entorn

tant sols recordo algún gemèc temorós i apagat

potser per no gosar que nostres cors no es trenquessin

quant nosaltres ja no sentiem

ni les rialles, ni les caricies i els petons

dels nostres estimats pares.

Mª Isabel civit        

Pels matins...

Pels matins, és tot un plaer degustar una bona taça de llet amb cafè, sembla que et refermin les energíes, o...potser són costums adquirids de temps moderns. No ho sé, però el cas es què sigui com sigui penso és una vertadera manera de fer un alt al nostra camí de cada dia.

Maria Isabel Civit.

Blanc

BLANC

Tot está enllestit per la festa,

les rialles dels familiars

la gresca dels amics

i jo vestida de blanc

com una poncella de rosa.

Sé que l’amor m’espera a l’altar,

per començar una nova vida

la que jo somiava tant

la que esperàva la mare

amb goig i alegria.

El sol llueix radiant,

sembla  com si volgués amagar

tot el obscur passat

i a la vegada llum

per veure més clar

un nou horitzor ple de felicitat.

Surto de l’habitació,

del braç del meu pare

faig un esforç per no plorar

no veig a la mare

peró sento que em diu….sigues feliç Anna.

Maria Isabel Civit.

Brollador d'amor.

BROLLADOR D’AMOR

Com aigua fresca del brollador

que transparent baixa riu avall,

així va nèixer el vostre gran amor

com pedra rígida sota el sol

forjant un futur ple d’il·lusió.

Escrit estaba en paper d’or

que els dos estimant-vos viuríeu,

entregant-vos amor recíproc

desvetllant els cors que somnien

per trobar un gran tresor.

Han passat vint-i-cinc anys des d’aleshores,

no hi ha paràsits que puguin torbar una felicitat,

ni el vent les roses blanques arrancar,

aquelles en què tu cofoia portares

en el formós dia davant l’altar.

Perenne com les fulles de les oliveres

seguireu ja, junts per sempre,

un amor…un “t’estimo” un “vida meva”

per acaronar els cors latents

de l’Immaculada i d’en Josep Maria.

Maria Isabel Civit.

Batecs del cor

BATECS DEL COR

Terra dolça terra nostra

malmesa per els odis dels impius,

rebugt i desprecis vers ses cultures

i ofec del nostre clam.

Catalunya pàtria nostra

seductora i atractiva,

com bellesa femenina

siguis tu nostre reclam.

I que segueixis ja per sempre

la que dòna, la que guarda,

l’estimada, que acull sense mires

sent espill amb t’ha noblesa.

Que el triomf perduri sempre

no es en va la nostra lluita

la senyera així obliga

mai més sang…..tant sols i llueixi el seu or!

com així es el batec del meu cor.

Maria Isabel Civit.

Arbre vestit...

Arbre vestit

ARBRE VESTIT

El cos descansa damunt un sac de roba

sota l’arbre vestit de fulles frondoses

els ulls resten oberts i miren el cel

entre mig del verd fullatje,

i s’escola també un raig de sol

que furtiu gossa entrar-hi.

El silènci es present i tot forma harmonía

els ocells fan migdiada en els seus nius

la calor es fa palpable i sembla que es vol quedar

ni cap nùvol vol sortir per no despertar la brisa,

i mentres les formigues s’enfilen braç amunt

sense fer soroll com es la seva vida.

Un geméc es sent dins l’ànima

no ho pot sentir ningú per molt que es vulgui

records amargs i melangía juntes

no descansen ni veuen res,

l’arbre bò que dona hombra calla sent fidel en el seu lloc

així l’home plora i descansa sota l’arbre compasiu.

Maria Isabel Civit.

Perquè t'estimo...

PERQUÉ T’ESTIMO

..

 

TOT PER A MI HO ETS

———————————

TROSSET DE CEL,

MAGNA DIVINA,

ANGELET BELL,

JO BE DIRÍA,

QUE N’ETS, AIMIA, DEL MÉU ANHEL.

QUE N’ETS TÚ PERLA,

LA MÉS PREUADA,

NENETA AIMADA

TAMBÉ ET DIRÉ,

I ESTRELLA CLARA

DE NIT GALANA

YÚ, TAMBÉ N’ETS.

JARDÍ DE ROSE´S,

FLOR DEL-LICIOSA

LA MÉS FORMOSA,

I MÉS SUBLIM,

QUE EM COMPOSITES

CORONA DIGNA

PE’L NOSTRE ESTIM.

GUIA SOFERTA,

LLUM DE MA VIDA

QUE M’ILUMINA

PER ELS INDRETS

QUE L’ÀNIMA GUIA

VERS L’ALEGRÍA

D’UN AMOREIG.

DE FORMOSÍES

COM LES LLUMS MOLTES,

TOTES LES HORES

DE TÚ, VEIG JO,

I….NO SERÁ

PERQUÉ T’ESTIMO

AMB DESATINO,

AMB DOLÇ AMOR.

                                              Mª Isabel Civit

De nit....

De nit...

La nit fa respecte, a vegades fa por, però la nit te el seu encant especial perquè sembla que el món s'aturi i també dormi, però no! la nit inspira, la nit te màgia i moltes coses més. Espero doncs, que aquesta nit, en els meus somnis vinguin a visitar-me els estels lluminosos per donar-me un bon repós.

Maria Isabel Civit.

Anys 20...

Anys 20...

Que estranys se'm fa pensar que els meus antepassats visqueren en aquell anys. A vegades penso que no han existit, però sí, i ara que ja han passat tantes dècades i veure vestits tant distints als actuals, m'esborrona. I dic que m'esborrona perquè malgrat la pobresa que en aquells anys predominava, les persones anaven vestides senzilles, però bé. No com ara que a vegades fa fàstic veure certes prendes.

Maria Isabel Civit.

Xocolata...

Xocolata

A certes hores del dia, ens ve de gust prendre una taça de xocolata i això es fer vida sana perquè el cacau ens és molt útil per restablir energíes.

Una vegada finites les festes...

Una vegada finites les festes, la normalitat torna a formar part de les nostres vides i en aquest sentit jo que me'n alegro perquè això vol dir que estic viva. Així doncs, benvingut any 2020 i sobretot donen's pau i salut.

Maria Isabel Civit.

L'Epifanía del Senyor.

Maria Isabel Civit.

L'arc de Sant Martí

Les plujes són bones si no fan maleses. Elles netejen l'ambient i reguen els camps i a la vegada omplen els pantàns, però si una cosa m'encanta després d'una bona ruixada, és sens dubte l'arc de Sant Martí.

Maria Isabel Civit.