Arbre vestit
ARBRE VESTIT
El cos descansa damunt un sac de roba
sota l’arbre vestit de fulles frondoses
els ulls resten oberts i miren el cel
entre mig del verd fullatje,
i s’escola també un raig de sol
que furtiu gossa entrar-hi.
El silènci es present i tot forma harmonía
els ocells fan migdiada en els seus nius
la calor es fa palpable i sembla que es
vol quedar
ni cap nùvol vol sortir per no despertar
la brisa,
i mentres les formigues s’enfilen braç
amunt
sense fer soroll com es la seva vida.
Un geméc es sent dins l’ànima
no ho pot sentir ningú per molt que es
vulgui
records amargs i melangía juntes
no descansen ni veuen res,
l’arbre bò que dona hombra calla sent
fidel en el seu lloc
així
l’home plora i descansa sota l’arbre compasiu.
Maria Isabel Civit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada