BLANC
Tot está enllestit per la festa,
les rialles dels familiars
la gresca dels amics
i jo vestida de blanc
com una poncella de rosa.
Sé que l’amor m’espera a l’altar,
per començar una nova vida
la que jo somiava tant
la que esperàva la mare
amb goig i alegria.
El sol llueix radiant,
sembla
com si volgués amagar
tot el obscur passat
i a la vegada llum
per veure més clar
un nou horitzor ple de felicitat.
Surto de l’habitació,
del braç del meu pare
faig un esforç per no plorar
no veig a la mare
peró sento que em diu….sigues feliç
Anna.
Maria Isabel Civit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada