16 de juliol de 2018
Avui fa set anys que ja no podem celebrar el teu Sant juntes, era en el mateix mes, el dia 3 que em vares dir adéu i jo mai t'he oblidat, mare meva. Tal dia com avui, ara fa set anys, era a Calafell, un bonic poble de muntanya i platja i jo vaig voler participar de la missa, prossesó mentres el meu cor plorava.
El fet de que jo en tants pocs dies del teu adéu per sempre i trobar-me a Calafell, no va ser cosa meva. No, jo no volia allunyar-me de Montblanc on el teu cos reposava en pau, però certes circumstàncies varen voler-ho així.
Tú durant molts anys, presenciaves des de Tarragona, concretament al barri del Serrallo, la prosessó que en tanta devoció participaven els homes de la mar i emocionada quan arribaves a casa em deies...t'agradaría tant veure com la Verge dins la barca s'endinsa mar endins?, però jo no vaig poguer-hi anar mai, per aixó, quant en tants pocs dies de la teva partença jo em trobava a Calafell i presenciava el que tú, mare meva ho veies cada any, les llàgrimes se m'escolaven cara avall. Aixó va ser com un petit miracle. Sé, que de del cel volies dir-me moltes coses.
Avui, d'això en fa set anys, avui es com si fos ahir. Un petó mare, i perdone'm si en algún moment de la vida no et vaig saber comprendre.
Mª Isabel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada