Sí, avui fa un mes just en qque vaig escriure en aquest blog sobres l'estat en que estem vivin, aquest, el del confinament.
Primer ens ho varem prendre bé, amb paciència i resignació, però ara ja se'ns fa llarg, doncs desde el dia 14 de març en que caren donar-nos l'alerta, ja han passat molts dies, masses com per tenir el cor trist.
Vaig llegint les noticies i sembla què siguin una mica esperençadores, però de totes maneres res no està clar.
Avui, un dia després de la festa da Sant Jordi, patró de Catalunya, amb un sol radiant, espero amb certa il.lusió què tot passi com un mal son. Poguer sortir i fer vida normal, és el que tots desitjem.
Maria Isabel Civit,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada