Hola! sigueu benvinguts

Hola! sigueu benvinguts

                                                 

                                                                                                       

A ple estiu.

                                                                     

                                                                              Ens trobem a primers d'agost i no fa calor, doncs enguany fa un temps molt estrany, però de tots es sabut que cap any es igual. 

Dies d'estiu, dies de gaudir malgrat el dia ja s'ecurça.

Bona nit.

Maria Isabel Civit.

Per la teva estima.

Hola! sigueu

.

Per la teva estima

Ens coneixem des de la nostra infància i mai hem tingut una petita picabaralla, és més, sempre ens hem estimat com si fóssim germanes, però, avui m’has parlat d’intimitats ocultes que mai hagués sospitat què aquestes et portessin a la desesperació i a la vegada em calessin dins el meu cor. Per això, deixem dir-te, o més ben dit, deix que et faci reflexió del que el meu jo sent vers la teva persona.

Sé, que els bons consells a vegades es queden amb això, sols bons consells, però es que si no t’ho digués em semblaria com una traïció.

Mira, en primer lloc, et demano força, perquè d’aquesta actitud, depenen totes les altres virtuts.. Aquesta força ha de servir-te per caminar endavant sense que caiguis en altres paranys, a més de que t’estimis a tu mateixa i a la vegada sentis que t’importes per no deixar-te vèncer.

Sé que la teva realitat no es gens fàcil, et falta l’oxigen i que a més la por s’apodera de tu, així com també el síndrome de l’abandó del teu ésser.

Com t’entenc amiga Ester! com t’entenc! I quina angoixa em produeix en veure’t amb aquest desànim tant poc ferm en la teva persona. No, no ets l’amiga que jo conec, tal vegada sembla que siguis com un reflex d’una ànima en pena i jo no ho vull. Voldria tenir el remei i la paraula justa perquè aquest “clic”dinàmic es fongués dins la teva ment i fossis capaç de vèncer tots els obstacles que avui s’arrapen dintre teu igual que l’heura.

Apa, amiga, eixuga’t  aquestes llàgrimes, ningú t’ha vist. Juntes seguirem com sempre, perquè jo mai et deixaré. Que et sembla?, prenem un altre cafetó?...oh! mira, ara entra a l’establiment la Rosa, més...calla i riu, ja que el pes dels sofriments s’alliberen amb l’amor i l’estima de qui sap afrontar les dures proves amb la companyia dels silencis.

Maria Isabel Civit.

Molt de temps!!!

                                                                              

Hola a tots! avui em dono compte de que gairebé fa sis mesos que no he escrit res en aquest espai i...ostres! com passa el temps!

Han passa moltes coses, clar, però serien molt llargues d'explicar i potser no val la pena. De totes maneres, una cosa si m'agrada dir, i es què gràcies a Déu estic bé, i tota la meva família també.

Avui, dia primer de desembre ha fet un dia fred, però es el que toca i malgrat la pandemia la vida segueix el seu camí i en aquest, arribarem a Nadal.

                                                                                                                                  Maria Isabel Civit.

Molts colors...

Molts colors!!!

De sempre m'han agradat els colors malgrat reconec que les imatges en blanc i negre tenen més matitzos i a l'hora de copsar una imatge es molt complicada.

Avui he volgut exposar aquest quadre (autor desconegut) però de gran creativitat. Potser perquè a vegades la vida sen's mostra de colors i aquest seria el meu motiu.

Feia dies que no deixava cap "coseta" de les meves aquí, en aquest humil blog. Potser per altres distreccions, però mai per oblit.

Bona nit i que tinguem un bon descans.

Maria Isabel Civit.

Just fa un mes...

Sí, avui fa un mes just en qque vaig escriure en aquest blog sobres l'estat en que estem vivin, aquest, el del confinament.

Primer ens ho varem prendre bé, amb paciència i resignació, però ara ja se'ns fa llarg, doncs desde el dia 14 de març en que caren donar-nos l'alerta, ja han passat molts dies, masses com per tenir el cor trist.

Vaig llegint les noticies i sembla què siguin una mica esperençadores, però de totes maneres res no està clar.

Avui, un dia després de la festa da Sant Jordi, patró de Catalunya, amb un sol radiant, espero amb certa il.lusió què tot passi com un mal son. Poguer sortir i fer vida normal, és el que tots desitjem.

Maria Isabel Civit,